resum
Barcelona, a més de ser la ciutats dels prodigis, és una capsa de sorpreses que ara s’entesta en descobrir, inventariar, estudiar i analitzar un dels seus tresors artístics més desconeguts: els mosaics. I no només el mosaic romà ‘Les tres gràcies’, fet amb tessel·les i conservat al Museu Arqueològic de Catalunya, o el trencadís omnipresent al Park Güell que Antoni Gaudí va idear a principis del segle XX, o els moderns mosaics de rajola ceràmica que decoren el sostre del Mercat de Santa Caterina. Els protagonistes són ara els mosaics quotidians, els més desconeguts, els que adornen els paviments i façanes de cases, oficines, fàbriques o parròquies de la ciutat.
Aquest projecte reivindicatiu dels mosaics es diu El mosaic del meu barri i és una iniciativa del Servei d’Arqueologia de Barcelona nascuda tot coincidint amb el 13è Congrés Internacional de Conservació de Mosaics que es va celebrar a Barcelona la tardor de 2017, després que la candidatura barcelonesa derrotés a Londres i Jerusalem com a seu del congrés, “una pionera iniciativa ciutadana, una mena de congrés alternatiu que ha donat la veu i la possibilitat de participar als ciutadans de Barcelona”, apunten Montserrat Pugès, responsable d’Intervencions en el Patrimoni del Servei d’Arqueologia, i Kusi Colonna-Preti, coordinadora del projecte.