La Fundació La Casa que Ahorra, representada pel seu gerent, ha aportat la seva experiència i coneixement en rehabilitació energètica en la Setmana de la REhabilitació, a través de dues intervencions, relacionades amb la rendibilitat d'invertir en un habitatge energèticament eficient i amb els seus beneficis per a la salut de les famílies.
Una forma d'inversió saludable, eficient i més rendible econòmicament. Aquest és el missatge que l'Albert Grau, gerent de La Fundació La Casa que Ahorra va transmetre als assistents amb la seva intervenció en la primera de les jornades organitzades per la Setmana de la REhabilitació, que va arrencar el dilluns 20 de novembre a Barcelona, i que es va perllongar fins al divendres 24.
Albert Grau, gerent de La Fundació La Casa que Ahorra
Considerar la rehabilitació com una "inversió rendible per a la família"
Grau, que va estar acompanyat per Josep Ramon Fontana, cap del Departament de Mercats de ITeC, va participar en la ponència 'Cap a una rehabilitació energètica' amb una temàtica que a la Fundació coneixen molt bé: Rehabilitar energèticament l'habitatge: un bon pla de pensions? La Rehabilitació energètica com a inversió familiar. I és que La Casa que Ahorra compta amb un detallat estudi, elaborat en col·laboració amb l'ITeC, que posa de manifest la rendibilitat d'aquesta inversió.
Segons el gerent de La Casa que Ahorra, per analitzar correctament aquesta afirmació cal "no limitar-se a comparar el cost de l'operació amb l'estalvi que genera, com una cosa puntual en el temps". En el cas que planteja Grau aquest estalvi és un "benefici que perdura en el temps de vida útil de l'habitatge i no ens deixa sense diners al banc quan més ho necessitem, en l'època de la jubilació". Pel que la rehabilitació energètica és una bona inversió per a aquelles famílies que no esperen un retorn immediat, sinó per a les que pensen a llarg termini. I és en aquest punt en el qual es planteja la comparativa: És comparable a un pla de pensions?
L'estudi realitzat per la Fundació La Casa que Ahorra planteja uns escenaris de rehabilitació de dues tipologies d'habitatge (una unifamiliar i una altra plurifamiliar), a les quals se sotmeten a dos tipus de rehabilitació, qualificació 'C' i 'B'. En paral·lel es proposa que aquests mateixos diners, que s'haguessin invertit en rehabilitar aquests habitatges, es destinin a un Pla de Pensions, en condicions de mercat, durant un període de 30 anys. Per definir-lo fàcilment, una família en què els pares ronden els 50, fins arribar al que seria l'esperança de vida actual.
A la vista de les dades el balanç dels dos plantejaments evoluciona en el temps de forma molt diferent, però els resultats són evidents: "l'any 30, el pla de pensions ja s'ha esgotat, però s'ha de seguir fent front a les despeses energètiques de l'habitatge sense rehabilitar. Mentres que els diners invertits en rehabilitar segueixen oferint uns estalvis en la factura energètica que arriben a ser d'una quantia propera al 70% de la quota anual de capitalització del pla ", conclou Grau.
La millora de la salut com a "objectiu" d'una rehabilitació
La segona de les intervencions, que es va celebrar el matí del dimecres 22 de novembre, va tenir com a protagonista la salut dels ocupants, vinculada a la relació existent amb unes condicions inadequades de l'habitatge. Prenent com a referència també un estudi, en aquest cas elaborat per l'IREC i patrocinat per la Fundació, es posa de manifest que hi ha una vinculació clara de com diferents problemes i patologies dels habitatges poden tenir influència sobre la salut, arribant fins i tot a augmentar la mortalitat.
Segons Grau, "problemàtiques com les temperatures fredes a l'hivern, elevades a l'estiu, problemes d'humitats, fongs, mala qualitat de l'aire i elevats nivells de soroll són factors a tenir en compte a les nostres llars". No es tracta de casos aïllats, ja que els estudis demostren que a nivell europeu, al voltant del 15% dels habitatges té problemes d'humitats, el 10% de fongs i el 22% de soroll. Totes aquestes problemàtiques es relacionen a malalties greus de salut d'una forma directa, per la qual cosa s'ha de tenir molt en compte. Finalment, el gerent va posar sobre la taula l'estalvi en costos sanitaris (p.e. hospitalització i medicació) així com laborals (baixes) que impactarien positivament en l'administració pública cada any, avaluats en 380 € / any· viv, el que podria superar més de 550 M € en cas d'actuar en aquells habitatges que es consideren en pobresa energètica.
La Fundació La Casa que Ahorra, com a entitat integrada per empreses líders en l'àmbit de la construcció, i amb l'objectiu principal de sensibilitzar la societat sobre la necessària i beneficiosa eficiència energètica en l'edificació, ha comptat amb una presència destacada en aquesta trobada.