La comoditat que suposa utilitzar els materials més habituals i les tècniques més conegudes, sovint comporta l’extinció de la bellesa i la història d’un patrimoni a l’hora de ser restaurat. Tanmateix, afortunadament no sempre és així, i la bona noticia és que cada dia és més alt el prestigi d’aquelles constructores que no es conformen, que defensen la restauració del patrimoni mitjançant tècniques artesanes i similars a les fetes servir a les obres originals.
En aquest món es troba la Sra. Silvia Llop, arquitecta i cap d’obra de TRAC Rehabilitació d'Edificis, qui ens ha explicat la restauració dels plafons del pati de l’Edifici Elcano del Passeig de Gràcia. Tal com ens explica Llop, a la restauració es van utilitzar tècniques artesanes per tal de preservar el valor patrimonial dels plafons d’aquest emblemàtic edifici de la ciutat.
Com es va plantejar la restauració dels plafons del pati regi de l’edifici de Pg. de Gràcia 60?
Els plafons existents en el pati presentaven diferents graus de conservació i intervenció. La premissa sempre va ser respectar els materials originals i allà on el plafó original restava en bon estat de conservació, es va optar per una intervenció respectuosa limitada en la neteja manual, fixació de les policromies i petits retocs cromàtics puntuals. Altres plafons presentaven pintures no originals i que no respectaven el disseny i detall del grafisme original. Un cop eliminades les pintures no originals, el repte era recuperar les policromies originals sense malmetre el suport original, amb tècniques de restauració i amb una total integració amb els plafons originals conservats. Això es va aconseguir amb l’aplicació de revestiment mineral tradicional, del mateix color que els originals, a base de “assaig – error” fins aconseguir la tonalitat exacte que la petjada històrica del color preservat ens permetia comparar.
També va ser necessari extraure una plantilla exacta dels diferents dibuixos originals dels plafons, per poder reproduir-los, donat que en alguns casos aquests estaven totalment perduts.
Com es van recuperar els daurats dels plafons?
La tècnica dels daurats executats en aquesta obra es coneix com “daurat al mixtión”, que és el medi amb el qual es fixa el pa d’or al suport. Es tracta d’una vernís a base d’oli de linaza cuit, al qual s’incorporen algunes resines que li donen qualitats mordents per adherir el pa d’or.
Sobre la superfície neta i un cop aplicat el mixtion amb pinzell, es col.loca la làmina de pa d’or que es treballa amb paletines de dimensions adequades, retallant on calgui i resseguint les formes del dibuix original. Per protegir i fixar les làmines de pa d’or es va aplicar una goma laca i una patina final per igualar textures i lluentors.
Quins tipus de clients acostumen a demanar aquestes tècniques?
Clients de tota mena sensibles amb la conservació del seu Patrimoni de caràcter històric artístic, és a dir, des de Comunitats de Propietaris a Propietats Verticals o empreses amb Patrimoni immoble.
Quines perspectives tenen? Què es necessitaria per guanyar-ne demanda?
Know how, tenir mà d’obra especialitzada, artesans, artistes, persones sensibles que vagin més enllà de l’obra i captin el sentit estètic i ètic de la conservació del patrimoni. Hi ha una diferència entre artesans i mercaders i aquesta diferència s’ha de comprendre i ha de passar a formar part de l’ideari de l’equip de treball. El mercader sols cerca l’intercanvi de servei per diners. L’artesà puja el nivell d’autorequeriments amb la sensibilitat i l’estètica. Cal que tot l’equip d’execució i gestió de l’obra estigui en sintonia, tingui un tarannà comú, d’artesà, per ser valorat pel client que demana aquest servei. Aquest client és molt exigent i requereix capacitats més enllà de l’àmbit de la restauració: habilitat de gestió amb els tècnics patrimonials, paciència, empatia, assertivitat…
Quina relació té Trac Rehabilitació amb aquest tipus de tècniques?
Molt gran, doncs és un dels Core Bussines de la nostra empresa.
(Entrevista realitzada pel Bloc del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques)