Tots els veïnats l’Estat hauran de tenir edificis accessibles a partir del 4 de desembre de 2017, tal com va publicar-se el 3 de desembre del 2013 al Butlletí Oficial de l’Estat, en relació al RD Legislatiu 1/2013, en el qual es refonia la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. En la disposició addicional tercera, s’establia com a termini màxim el 4 de desembre de 2017, per a què els edificis i les zones comunes d’aquests edificis que no fossin accessibles es convertissin en accessibles mitjançant ajustos i obres raonables.
D’aquesta manera, a les comunitats de propietaris de tot l’Estat, d’edificis ja existents al desembre de 2010, tenen l’obligació, abans del proper dia 4 de desembre de 2017, d’adaptar l’edifici a les necessitats de qualsevol veí amb discapacitat o major de 70 anys, sempre i quan el pressupost estigui dins dels límits. Parlem d’obres com ascensors, elevadors verticals, plataformes o rampes. Cal tenir en compte com solucions com les cadires pujaescales, els elevadors verticals o les plataformes pujaescales són solucions molt més econòmiques per la comunitat, amb costos que normalment no superen els 10.000 euros. Poc en comparació als 70.000 euros mínims que pot costar l’instal.lació d’un ascensor, que a més a més comporta una sèrie d’elements complementaris obligatoris que apujen els costos.
Com a novetat, també cal destacar el concepte d’accessibilitat universal que incorpora la norma, de manera que s’ha de procurar adaptar els edificis perquè tots els usuaris puguin accedir no només als seus habitatges, sinó a totes les zones comuns (jardins, garatges, etc.).
Així, segons indica el RD, per dilucidar si una càrrega és o no proporcionada, “es tindran en compte els costos de la mesura, els efectes discriminatoris que la seva no adopció podria representar, l’estructura i característiques de la persona o entitat que hagi de posar-la en pràctica i la possibilitat que tinguin aquelles d’obtenir finançament oficial o qualsevol altre tipus d’ajut”.
Respecte el finançament d’aquestes obres d’adequació, la llei indica que han de ser finançades per cada propietari mitjançant la suma equivalent a 12 mensualitats de despeses comunes (per exemple, si es paguen 100 euros al mes, doncs serien 1.200 euros), i la resta l’hauria d’abonar els sol.licitants de la reforma, amb els ajuts que es poden rebre en concepte de rehabilitació d’habitatges per les diferents administracions.
Segons recull la normativa,”la càrrega és desproporcionada quan el cost de les obres repercutit anualment, descomptant les subvencions i ajudes públiques a les quals es pugui tenir dret, excedeixi de 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes”.
En cas que es superin aquestes 12 mensualitats anuals, els veïns han de convocar una junta i decidir si volen pagar més de les 12 mensualitats obligatòries, amb l’opció de que siguin els veïns que hagin sol·licitat les obres els qui abonin la resta del cost pel seu compte.
D’altra banda, les obres d’accessibilitat sempre hauran de ser acord a la normativa del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), especialment al Document de Seguretat d’ús i accessibilitat (CTE-SUA) i al Document de Seguretat en cas d’Incendi (CTE SI).
Si teniu cap dubte sobre l’adequació d’un edifici a la normativa d’accessibilitat vigent, o si voleu fer cap altra tipus de pregunta sobre la qüestió, us encomanem a que us dirigiu als assessors del Gremi, que intentaran respondre els vostres dubtes amb la màxima claredat.
(Notícia publicada al blog del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques)