Durant la crisi, la construcció va fixar els ulls en la rehabilitació d’habitatges i fins i tot el Govern ho va fer. No obstant, les expectatives no han estat confirmades. Ni es rehabilita tant ni el sector pot absorbir el treball que va generar la construcció d’edificis. Però tot i que amb menys potència, la rehabilitació és un sector amb present i molt de futur.
La rehabilitació no només genera estalvis, sinó que millora la qualitat de vida. Tal com destaquen des de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), rehabilitar els edificis és una activitat que suposa molts beneficis: permet la incorporació de tecnologies avançades, estalvia en despesa energètica, redueix l’impacte mediambiental, genera treball sostenible, redueix la dependència energètica de l’exterior i la pobresa energètica i, finalment, suposa un increment de la producció i activitat econòmica del país.
La rehabilitació és rendible en tots els sectors edificatoris. En habitatge, l’amortització es produeix a més llarg termini, per la qual cosa requereix incentius addicionals. Tots els elements de l’edifici tenen potencial d’estalvi. La intervenció a nivell de barris és beneficiosa: redueix despeses, redunda en benefici de tots els ciutadans i augmenta la viabilitat. És necessari conscienciar el ciutadà: la rehabilitació no només generarà estalvis que ajudaran a finançar-la, sinó que també millorarà la seva qualitat de vida.
L’IDAE repassa alguns dels arguments que fan desitjable la rehabilitació:
De necessitat
Espanya compta amb 25 milions d’habitatges i un dels més grans parcs d’edificis obsolets energèticament. Es calcula que hi ha uns dos milions d’habitatges en mal estat de conservació. En matèria d’eficiència energètica, el dèficit és molt important: el 90% dels edificis són anteriors a l’aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació i el 60% dels habitatges espanyols es van construir sense cap normativa d’eficiència energètica.
De compliment legal
L’Estratègia de rehabilitació a llarg termini és una obligació que estableix la Directiva 2012/27/UE d’eficiència energètica. Els plans de rehabilitació hauran d’incloure tot el parc nacional d’edificis, residencials i comercials, tant públic com privat.
Segons el Pla Nacional d’Acció en Eficiència Energètica (PNAEE 2014-2020), el parc edificatori comprèn deu milions d’edificis dels quals 9,7 milions són d’ús residencial i la resta, terciari. El sector dels edificis representa el 30% del consum final d’energia, corresponent el 18% als habitatges i el 12% al sector terciari. El parc edificatori concentra un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Des de l’abril del 2013, Espanya compta amb un nou Pla Integral d’Habitatge i Sòl que suposa un conjunt de mesures:
- Llei de rehabilitació, renovació i regeneració urbanes
- Pla estatal de lloguer i rehabilitació
- Certificació energètica dels edificis
- Revisió del RITE (Reglament d’Instal•lacions Tèrmiques dels Edificis)
D’oportunitat, treball i mercat
Es calcula que existeix un important potencial d’estalvi i fins ara l’activitat en l’àmbit de la renovació ha estat molt escassa, pràcticament només motivada per la Inspecció Tècnica dels Edificis dels Ajuntaments. El principal problema és el del finançament i el retorn de la inversió.
Segons la Comissió d’Infraestructures i urbanisme de la CEOE, l’actuació en uns 250.000 habitatges per any, amb una mitjana de 15.000 euros per intervenció (des de la petita reforma fins a la rehabilitació integral) pot suposar 135.000 llocs de treball directes. A més, a Espanya la construcció de nous edificis s’ha reduït de forma molt rellevant: es calcula que al 2050 els edificis nous construïts des d’ara i fins aquell any representaran com a màxim un 10% del parc d’edificis existent.