L’any 2016 ha seguit augmentant la superfície dels projectes d’execució, però l’increment es deu a pocs projectes de molta superfície. A banda de Barcelona, la resta de Catalunya segueix en situació de paràlisi, amb creixements negatius en alguns casos. La renovació urbana, activitat cabdal per al futur, no augmenta i esdevé el principal problema.
El COAC ha analitzat aquest dijous 2 de febrer, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent a l'any 2016, a partir dels projectes d'execució d'obra. Aquest període s’ha tancat amb 3.579.960 m2 visats, un 24% més respecte el 2015. Malgrat la xifra pugui semblar positiva, el Col·legi d'Arquitectes subratlla algunes consideracions:
1.- No estem davant d’un creixement estructural: no és homogeni a tot el territori i no suposa un augment generalitzat de l’activitat (tan sols destaquen els projectes de gran envergadura).
2.- Les xifres pel que fa a la rehabilitació mostren un estancament molt preocupant. La superfície total visada sota aquest concepte tan sols ha augmentat, a tot Catalunya i respecte l’any passat, 100.000 m2, representant només 1/3 de la superfície total visada.
3.- La superfície visada al 2016 segueix encara a nivells baixíssims, situant-se a nivells molt inferiors respecte el mínim històric dels darrers 25 anys.
4.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de tan sols 7.490 projectes. Si comparem aquesta xifra amb el total d’arquitectes col·legiats a Catalunya, prop de 10.000, ens podem fer clarament una idea de fins a quin punt la manca de feina impedeix totalment poder parlar de recuperació.
ANÀLISI PER TERRITORI
Destaca la província de Barcelona (sense tenir en compte la ciutat de Barcelona), que manté el creixement iniciat l’any 2015. S’han visat 1.840.613 m2, un 36% més que el 2015. D’aquest total, però, cal tenir en compte que el visat de grans projectes de més de 10.000 m2, suposa un 34% sobre el total. Barcelona ciutat creix un 28%, i pràcticament el 50% del visat ha estat de grans projectes. Pel que fa a la resta de demarcacions, es trenca la tendència d'increment del 2015: Girona i Lleida tenen un creixement feble però Tarragona i Ebre el tenen negatiu.
ANÀLISI PER USOS
L’edificació d’habitatge segueix sent superior en metres quadrats que el no habitatge. Tanmateix, i molt contràriament al que havia passat l’any 2015, el creixement del no habitatge ha estat del 28%, mentre que l’habitatge ha frenat i tan sols ha crescut un 22% (l’any 2015 havia crescut un 42%).
Pel que fa al nombre d'habitatges visats, l’any s’ha tancat amb un total de 8.547 habitatges visats, el que suposa un increment del 35% respecte el 2015.
ANÀLISI PER TIPOLOGIA D'EDIFICACIÓ
En termes absoluts l’obra nova continua experimentant una pujada més significativa (30%), situant-se a prop als 2.303.995 m2 visats. La superfície visada de rehabilitació tan sols ha crescut 100.000 m2 respecte l'any anterior.
En aquest sentit es pot afirmar que l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, que implica intervencions en la totalitat dels edificis directament relacionades amb conceptes com ara eficiència energètica i sostenibilitat, no s’està duent a terme.
CONCLUSIONS
- El sector no es reactiva, com a molt s’ha iniciat un camí que, si no es plantegen canvis estructurals, serà molt llarg per arribar a una mínima normalització.
- L’increment de superfície visada es concentra a la província de Barcelona, mentre que la situació a la resta del territori continua sent de paralització.
- El més preocupant és la insignificant activitat de rehabilitació, en conjunt a tot el territori.
- El COAC considera que la renovació urbana és essencial per, d’una banda, donar resposta a les necessitats de la ciutadania d’ara i la del futur; i, de l’altra, per aconseguir remuntar aquesta situació de col·lapse del sector i així contribuir, en la mesura que ens toca, a la sortida de la crisi. No té sentit que, sabent que un 40% de les emissions en CO2 a Europa són produïdes pels habitatges, Catalunya tan sols tingui en curs 5 projectes de gran rehabilitació.
- Al nostre país no existeix cultura rehabilitadora. Fins i tot en èpoques anteriors a la crisi, les dades europees situen Espanya a la cua dels països europeus occidentals. Davant d’aquesta constatació, ni la Llei (estatal) de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, de l’any 2013, ni les escasses subvencions promogudes per les administracions autonòmiques i locals fins ara han funcionat.
- En conseqüència, el Col·legi d’Arquitectes demana a les institucions que es prioritzi la renovació urbana com a instrument clau per combatre el canvi climàtic, garnatir el dret a un habitatge digne i adequat i l'habilitat, i assegurar que les nostres c iutats, edificis i espais públics contribueixen al procés, la cohesió social i creació d'oportunitats.
Així, el Col·legi planteja diferents accions:
- Més ajuts i millores de finançament.
- Simplificació i millora del marc normatiu.
- Més coordinació entre les administracions i les seves línies d'actuació.
- Una visió integral del repte que plantegem.
- Un pacte explícit entre tots els operadors que han d’intervenir: un Pacte per a la Renovació Urbana, que sigui un instrument de consens per afrontar amb garanties aquest repte, i que permeti una actuació sostinguda en el temps i planificada.
Descarrega el text complert