L’aprovació d’un Programa de Rehabilitació de l’edifici es deriva del Decret 67/2015 per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici, i és una obligació de la propietat de l’edifici a partir del moment en què disposa d’un Informe d’Inspecció Tècnica de l’Edifici (IITE) el qual recull l’existència de deficiències.
El Col·legi d’Arquitectes i el Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’edificació de Catalunya han elaborat conjuntament una proposta de contingut d’aquest Programa de Rehabilitació.
L’objectiu principal del Programa de Rehabilitació és preveure una planificació de les intervencions necessàries de rehabilitació, conservació i possibles millores a realitzar en l’edifici a partir de les deficiències detectades en l’informe ITE, la reparació de les quals contribuirà a incrementar els estàndards de qualitat pel que fa a seguretat, salubritat, accessibilitat i eficiència energètica de l’edifici.
El Decret 67/2015 no determina quin és el contingut del Programa de Rehabilitació però sí la seva finalitat, la qual cosa ha permès que els col·legis professionals dels tècnics competents per a la supervisió del Programa (COAC i CCAATEEC) posin a disposició dels seus col·legiats una proposta de contingut orientatiu del mateix, així com un document informatiu sobre quina hauria de ser la lògica del procés, deixant clar que la seva utilització és de caràcter voluntari.
El Programa de Rehabilitació ha de proporcionar a la propietat una visió global de les necessitats d’intervenció en l’edifici, la seva prioritat i els costos orientatius, fet que li permetrà planificar les actuacions i constituir un fons de reserva específic per fer front a les despeses necessàries per a l’execució de les obres. L’elaboració del Programa s’ha de fonamentar en el coneixement tècnic de l’edifici i en les possibilitats econòmiques de la propietat, ja que la confluència de les dues vessants permetrà que les propostes d’intervenció i la seva valoració siguin el més adequades possible des del punt de vista tècnic, i que la programació es faci sota criteris tant de racionalitat tècnica com econòmica.