De jaciments prehistòrics a ermites barroques. De viles romanes a castells medievals i edificis modernistes. La Diputació de Barcelona ha llançat un programa especial d'ajuts a la rehabilitació del patrimoni a la província, al qual destina 23,5 milions d'euros que s'invertiran en 200 intervencions. L'objectiu del programa és que els edificis tinguin un nou ús, es pugui generar turisme i que les excavacions i els immobles siguin inclosos en rutes d'interès.
El projecte coincideix amb l'any europeu del Patrimoni Cultural i, segons va exposar ahir en la presentació del pla Marc Castells, alcalde d'Igualada i president de la Diputació, suposa "una aposta sense precedents".
Al llarg d'aquest any, els municipis de la província de Barcelona han presentat les seves sol·licituds per rehabilitar el seu patrimoni, que en total van sumar 300. D'aquestes, s'han aprovat 200. A la llista figuren actuacions molt diverses. Per exemple, hi ha el jaciment ibèric de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès; la vil·la romana de Sant Hilari, a Abrera; la restauració del mural gòtic de l'església de Santa Maria, al Bruc; els treballs de reconstrucció del castell de Eramprunya, a Gavà; el parc prehistòric de les coves de Moià; la remodelació del campanar de Rupit; la consolidació del Teatre de la Passió, a Olesa de Montserrat, o el centre de turisme sostenible que s'obrirà a l'antiga estació de tren de Santa Maria de Palautordera.
Joan Closa, responsable del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), va explicar que hi ha dos grans grups d'intervencions: les que es duran a terme en jaciments i les que es desenvoluparan en edificis. Per tal d'atorgar els ajuts s'han tingut en compte quatre criteris: la qualitat del lloc, la viabilitat de la intervenció, la idoneïtat (que afectaria la rellevància i al correcte funcionament d'un equipament posterior) i el cofinançament.
En aquest últim aspecte, el pla atorga subvencions que poden arribar al total de l'import sol·licitat. Una de les qüestions importants era l'interès mostrat pel consistori a participar en el projecte i la seva possible aportació, però això ha estat calibrat en funció del nombre d'habitants del municipi, perquè és evident que no podran tenir els mateixos recursos poblacions de mil habitants que unes altres de 200.000. Precisament, segons va detallar Closa, la majoria de les cent sol·licituds denegades ho van ser perquè l'Ajuntament no incloïa en els seus plans cofinançar en algun grau la rehabilitació.
L'objectiu principal del programa no és només restaurar, sinó que després el projecte tingui una segona vida, com a dinamitzador de la localitat, com a element per desenvolupar rutes turístiques d'interès i com a pol d'atracció de visitants al municipi, la qual cosa suposa beneficis econòmics afegits als treballs de preservació. Així mateix, es pretén garantir la seguretat, millorar la seva funcionalitat, reduir el consum energètic i implantar energies renovables. A més, també es difondrà la seva existència i el seu atractiu.
Molts dels llocs que seran objecte dels treballs, que es desenvoluparan al llarg del 2019, tindran després una segona vida com a equipament social o cultural.
El SPAL té més de cent anys d'existència, doncs va ser creat el 1914, si bé en el seu origen es denominava Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, i va ser el primer organisme d'una administració pública estatal dedicat a la salvaguarda i protecció del patrimoni monumental .
(Notícia publicada a La Vanguardia a data 30 d'octubre del 2018).