"La rehabilitació energètica és una estratègia que aborda el repte de reduir els gasos d'efecte hivernacle". La degana de el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, va fer aquestes declaracions en el seminari "Rehabilitació energètica: de les estratègies polítiques a la pràctica", organitzat el 21 de novembre passat de 2019 a Barcelona per la Fundació Naturgy, en col·laboració amb el Col·legi d'Arquitectes.
Puig ha destacat, per exemple, la importància de reduir les pèrdues de calor i la despesa energètica, que a les llars espanyoles puja de mitjana a gairebé mil euros, la meitat dels quals es destinen a calefacció. "Aquesta dada podria reduir dràsticament amb un bon aïllament, que a més minimitzaria les emissions contaminants. Cal pedagogia en matèria de rehabilitació", va afegir.
També va afirmar que "la rehabilitació energètica és un element clau per al futur de la nostra edificació", però hi ha encara reptes importants que solucionar. Puig va fer una crida a tots els agents implicats: "Tant des del punt de vista sectorial, com institucional, econòmic, social i de ciutadania, hem de construir unes estructures que s'adaptin a les necessitats presents i futures, per lluitar contra les desigualtats i generar oportunitats".
Per la seva banda, el director general d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera de la Generalitat, Pere Palacín, ha dit que "s'està estudiant l'aprovació de la normativa de mesures urgents per a la transició energètica, que afavorirà la rehabilitació energètica mitjançant l'ús de energies renovables, donant pas a un sistema més sostenible". "Ens trobem davant d'una emergència climàtica. Per això, hem de buscar, trobar i aplicar certes mesures en l'edificació, que permetin crear noves estructures més eficients", va afirmar.
Per la seva banda, Miquel Rodríguez, comissionat de l'Agenda 2030 i representant de l'Ajuntament de Barcelona, va destacar la col·laboració públic-privat en l'àmbit de la rehabilitació energètica, "per la capacitat d'innovació de el sector privat per plantejar noves solucions". Rodríguez va afirmar que la rehabilitació energètica forma part d'el model econòmic actual i va proposar aprofitar les energies renovables.
La directora general de la Fundació Naturgy, María Eugenia Coronado, va afirmar que la rehabilitació energètica és una de les claus per millorar l'eficiència energètica dels edificis, "que representen al voltant del 40% del consum d'energia i més del 30% de les emissions de CO2 a la UE ". Coronat va recordar també que un dels projectes fonamentals en què participa la fundació és la rehabilitació d'edificis per a famílies en risc d'exclusió social per millorar la qualitat de vida i reduir la seva factura energètica.
La delegada a Catalunya de Green Building Council Espanya, Eulàlia Figuerola, ha explicat que Espanya està revisant l'estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica de el sector de l'edificació. Figuerola va recordar que "en l'Estratègia Europea de descarbonització en 2050 els edificis tenen un paper importantíssim, ja que són els responsables del més de l'31% de les emissions".
Per la seva banda, Jordi Amela, director tècnic de el Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CMH), va explicar que la institució que representa té com a repte rehabilitar energèticament 300.000 habitatges a l'any amb una inversió mitjana de 15.000 € / habitatge . En aquest sentit, ha destacat que les principals barreres a aquest projecte són "l'estructura de la propietat i d'ingressos familiars, i els impediments tècnics, de gestió i econòmics".
Casos pràctics de rehabilitació
Durant el seminari també es van exposar quatre casos pràctics per millorar l'eficiència energètica en edificis. Un dels projectes que es va presentar va ser el 'Projecte Growsmarter: Estocolm, Colònia i Barcelona', en el qual participa Naturgy. Lisa Ennarson, cap de departament per a la Planificació i el Medi Ambient de l'Ajuntament d'Estocolm, i Gustaf Landahl, coordinador de GrowSmarter, van explicar que aquest projecte té com a finalitat aplicar tecnologies enfocades a l'empoderament de l'ciutadà, a l'estalvi econòmic ia la reducció d'emissions en entorns smart cities. A Barcelona, Naturgy està desenvolupant noves tecnologies en rehabilitació energètica d'edificis residencials i terciaris, gestió d'energia a la llar, i integració de la generació distribuïda en entorns urbans.
Luiskar Delgado, director gerent de Sestao Berri 2010, va explicar com el projecte EU-Gugle ha permès rehabilitar una superfície de gairebé 20.000 m2 de l'àrea de Txabarri-El Sol i aconseguir un canvi de mentalitat en la ciutadania "perquè els dispositius d'estalvi d'energia permetin un major confort i una major autonomia en la gestió energètica dels edificis".
Jordi Ayats, gerent de HolaDomus, un consorci de 8 empreses europees públiques i privades en el marc de el projecte EuropPACE finançat per la Comissió Europea, ha explicat que "l'objectiu és impulsar l'eficiència energètica i l'energia renovable en habitatges, i millorar el benestar de les famílies a través de llars més confortables, saludables i respectuosos amb el medi ambient".
Per la seva banda, Miguel Ángel García, de el departament d'Estratègia i Desenvolupament de Negoci de CARTIF, va explicar el Remourban Project de Valladolid. "El barri de FASA-Delícies s'ha convertit en un districte de consum d'energia gairebé nul, on la rehabilitació dels seus 20 edificis residencials i la implementació d'un sistema de xarxa de calor basat en renovables ha permès reduir el consum dels seus 24.000m2 en un 32% i reduir les emissions de CO2 en un 90%", va ressaltar García.
(Notícia publicada per corresponsables.com a data 21 de novembre de 2019)