Un dels grans reptes que es presenta en el futur de la construcció és la rehabilitació energètica del parc immobiliari existent. L'horitzó 2030 de la Unió Europea en el marc sobre clima i energia té com a objectiu la reducció dràstica de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, la incorporació d'energies renovables i la millora de l'eficiència energètica. Si tenim en compte que un dels sectors que més energia demanda és l'edificació residencial i que gran part de les nostres ciutats estan formades per edificació erigida amb normativa que tot just incidia sobre qüestions d'estalvi energètic, es fa evident que la rehabilitació energètica passarà a convertir-se en un assumpte prioritari si realment es volen assolir els objectius proposats.
Un exemple del tipus d'intervenció que s'hauria de dur a terme podria ser el cas que passarem a explicar a continuació. Es tracta de la rehabilitació d'un habitatge unifamiliar entre mitgeres de 1936, que es troba situada en un entorn urbà consolidat amb edificis de major altura. Els clients no demanaven un habitatge de baixa demanda energètica, sinó de gran aïllament enfront del soroll. Davant aquesta petició, es va proposar al promotor incidir sobre l'eficiència energètica en la rehabilitació, fins a obtenir un edifici de consum d'energia gairebé nul, ja que l'augment de la qualitat de la construcció per aconseguir tan alta eficiència energètica comporta paral·lelament l'obtenció d'elevades prestacions relacionades amb el confort, i entre les que es troba un bon aïllament enfront del soroll.
Per assolir aquest objectiu es va optar per realitzar una rehabilitació que complís amb els criteris de construcció de l'estàndard Passivhaus.
El Passivhaus és un estàndard de construcció que prové d'Alemanya, que és prestacional, i que regula i determina mètodes per al control i comprovació de les seves exigències, sense que exigeixi solucions tipològiques o constructives concretes. Es basa en el compliment de 5 principis bàsics que incideixen directament sobre la reducció de la demanda energètica, l'augment de la qualitat constructiva i el confort. L'estàndard Passivhaus prioritza el disseny i construcció d'edificis passius, perquè a priori els mitjans actius que s'empren en la seva climatització siguin mínims. Els cinc principis en què es fonamenten els edificis Passivhaus són:
- Gran aïllament tèrmic, que protegeix tant del fred com de la calor. L'aïllament permet reduir la demanda d'energia i millora el confort en els espais interiors.
- Fusteries i vidres d'altes prestacions. Aquest punt és de vital importància ja que la fusteria exterior és l'element més feble de l'envoltant de l'edifici des del punt de vista tèrmic.
- S'exigeix la creació d'una banda d'hermeticitat a l'aire contínua que impedeix les infiltracions incontrolades a través dels elements constructius. La creació de la banda d'hermeticitat suposa, entre altres coses, l'absència de corrents d'aire i contribueix a la millora de l'acústica interior. Per verificar l'hermeticitat es realitza un assaig de pressió que permet mesurar les renovacions hora. En els edificis Passivhaus les renovacions hores no han de sobrepassar les 0'63, mentre que en un habitatge convencional solen estar entre les 6-16 renovacions / hora.
- Ventilació mecànica. Gràcies a elles s'aconsegueix una gran qualitat de l'aire interior pel fet que evita les concentracions de CO2, i al fet que posseeixen filtres pels quals passa l'aire que entra des de l'exterior, i que retenen partícules contaminants, pol·len, partícules en suspensió, etc. És aconsellable que les màquines de ventilació siguin de doble flux amb recuperador de calor.
- Ponts tèrmics. El seu control redueix les pèrdues energètiques a través d'ells. A més evita l'aparició de patologies per condensacions superficials.
Altres aspectes que també té en consideració aquest estàndard de construcció són la protecció solar per evitar sobreescalfaments a l'estiu; i l'orientació de l'edifici, que ajuda optimitzar els guanys energètiques que ens ofereix el sol.
El compliment d'aquests principis permet assolir els límits prestacionals que estableix l'estàndard de construcció Passivhaus, que són:
- La demanda de calefacció ha de ser inferior de 15 kWh / m2any o la càrrega de calefacció ha de ser menor a 10 W / m2. Això suposa la reducció del consum en calefacció de fins a un 90% respecte a una construcció tradicional. Per un habitatge de 100 m2 n'hi hauria prou amb la potència d'un assecador per poder calefactarla.
- La demanda de refrigeració i deshumectació ha de ser inferior de 20 kWh / m2any o la càrrega de refrigeració ha de ser menor a 10 W / m2. Això suposa la reducció del consum en refrigeració de fins a un 90% respecte a una construcció tradicional.
- La freqüència de sobreescalfament, és a dir, el temps que l'habitatge pot estar per sobre dels 25ºC ha de ser inferior al 10%.
- La freqüència d'humitat alta excessiva, és a dir, que el contingut d'aigua de l'aire estigui per sobre 12 g / Kg sigui inferior al 20%.
- L'assaig de pressió a 50 pascals, blowerdoor, ha de llançar un resultat inferior a 0'63 renovacions / hora.
La demanda d'energia primària no renovable de l'edifici ha d'estar per sota dels 120 kWh / m2any. És a dir, s'avalua l'eficiència energètica de tots els aparells elèctrics que intervenen en el consum
Aquests valors són independents del clima.
L'estàndard de construcció posseeix una versió per a rehabilitació denominat Passivhaus Enerphit. Els criteris són una mica menys exigents que els de l'estàndard Passivhaus aplicat en obra nova ja que té en compte que la intervenció es realitza sobre un edifici preexistent i hi ha certs paràmetres que no es poden alterar o modificar.
Per tant, en el cas que ens ocupa, la rehabilitació es va planificar perquè complís amb les exigències de l'estàndard Passivhaus Enerphit.
La superfície aproximada de l'habitatge a rehabilitar era de 140 m2. És un edifici entre mitgeres i consta de planta baixa i primera. Es va realitzar una auditoria energètica prèvia per saber l'estat del qual partíem i així poder establir una comparativa després de dur a terme la rehabilitació. Aquesta comparativa també permetia calcular el període d'amortització que s'anava a obtenir del petit sobrecost que suposaria complir amb l'estàndard Passivhaus.
L'auditoria sobre l'estat actual va mostrar que la demanda energètica de l'habitatge preexistent arribava als 179 kWh / m2any. És a dir, que per poder calefactar la casa seria necessària una potència de calefacció d'uns 14 kW. Per refrigeració, la demanda ascendia a 103 kWh / m2any. És a dir, que l'habitatge necessitaria uns 15 kW. Aquests resultats són la conseqüència de posseir una envoltant sense cap tipus d'aïllament, finestres de fusta de vidre simple amb persianes i cap tipus de sistema de climatització.
Després de l'anàlisi de la situació de partida, es va decidir incorporar aïllament a tota l'envoltant de l'edifici, incloses les mitgeres i el sòl; es va canviar la fusteria per una altra de PVC de gran qualitat amb vidres triples amb làmines de control solar i baixa emissivitat; es va crear una banda de hermeticitat (que a més exercia de barrera tallavapor) que limitaria infiltracions d'aire incontrolades; es va incorporar elements de protecció solar a l'estiu per les finestres, i es va dissenyar un sistema de ventilació mecànica de doble flux, és a dir, amb recuperador de calor. Això implica que la demanda de calefacció passar a ser de 13 kW / m2any; és a dir, es va reduir al voltant del 90% el consum en calefacció de l'habitatge; per refrigeració la demanda energètica va passar a ser de 12 kW / m2any, és a dir, es va reduir en més d'un 90% el consum d'energia en període estival. Això suposa una reducció al voltant del 89% de les emissions de CO2 (kg / m2any).
Prenent un preu mitjà de 0'12 € del kWh, obtenim que per mantenir l'habitatge un cop rehabilitat en temperatura de confort durant tot l'any es necessitarà uns 402 €; mentre que a l'estat original haguéssim necessitat uns 4.534'5 €, la qual cosa suposa un estalvi de 91% de la despesa anual d'energia en l'habitatge. Amb aquestes xifres s'obté una amortització dels sobrecostos que suposa la rehabilitació seguint els criteris de l'Institut Passivhaus Enerphit entorn als 5 anys.
Els resultats no només llancen percentatges molt alts en els estalvis energètics, sinó també en una reducció molt considerable de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A més, la incorporació d'energies renovables a qualsevol edifici amb demandes energètiques tan baixes suposa poder realitzar construccions amb un balanç energètic positiu, és a dir, que consumeixen menys energia de la generen.
(Article publicat per Elena Fortes Arquero, arquitecta i Passivhaus designer, al blog del Gremi de Constructors d'Obres a data 3 de juny de 2019).