Cada any s'haurien de rehabilitar energèticament 250.000 habitatges i amb prou feines s'arriba a les 25.000, d'acord amb un informe que acaba de presentar el Grup de Treball per la Rehabilitació (GTR) en el Congrés Nacional del Medi Ambient (Conama 2018). L'informe alerta del greu desfasament entre els compromisos de rehabilitació assumits per Espanya per lluitar contra el canvi climàtic i la realitat d'aquesta activitat al nostre país.
El GTR-Ciutats està format per destacats experts del sector de l'edificació i coordinat per Green Building Council Espanya i Fundació Conama. A la feina, el grup aporta solucions i apunta sis propostes per a un model recolzat en estratègies i plans locals de rehabilitació i que tenen al municipi com a base.
D'acord amb els autors, per donar un salt d'escala que permeti abordar aquest repte amb garanties, el foment de la rehabilitació ha d'esdevenir una política pública que posi d'acord a les diferents administracions.
"Hem de reconèixer que la rehabilitació d'edificis al nostre país segueix sent una assignatura pendent. Des del sector públic s'ha considerat tradicionalment que la rehabilitació és una activitat d'interès privat, derivada del deure de conservació que la legislació vincula al de propietat, i pel qual s'ha vetllat molt tímidament des de les administracions. El resultat està a la vista. El ritme rehabilitador és molt escàs i de seguir així no podrem complir amb els compromisos adquirits amb Europa", ha manifestat Albert Cuchí, professor titular a la Universitat Politècnica de Catalunya i autor en col·laboració amb altres membres de GTR d'aquest treball.
A més, el document proposa una nova Estratègia de Rehabilitació que s'impulsi mitjançant un Pla Estatal de Rehabilitació dotat amb recursos procedents dels ministeris de Foment i de Transició Energètica, amb la participació de les CCAA i que tingui com a objecte principal donar poder als municipis per que aquests, des de la proximitat i el coneixement de la realitat urbana, impulsin processos de rehabilitació energètica donant suport a les comunitats de propietaris.
Singularment es proposa incidir amb més èmfasi en els entorns més vulnerables econòmicament. D'aquesta manera no només s'evitaran emissions de CO2, sinó que a més, es crearà ocupació en el sector verd i es lluitarà al seu torn contra la pobresa energètica i la segregació urbana, destaquen desde GTR. "La falta de diagnòstic, des del sector públic, de l'estat del parc edificat, i de com està evolucionant amaga una punyent realitat de segregació urbana i un agreujament del procés de degradació de molts barris", ha declarat Jordi Mas, cap del Departament de regeneració Urbana de l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) de l'Ajuntament de Barcelona i un altre dels coautors del treball.
El text també suggereix que se superi la cultura de la subvenció i que s'impulsin altres instruments de suport a les comunitats de propietaris amb més implicació del sector públic en la planificació, gestió i finançament dels processos rehabilitadors. GTR-Ciutats defensa, així mateix, que la inversió pública arrossegarà un volum d'inversió privada suficient perquè els retorns en forma d'impostos compensin el pressupost públic invertit inicialment.
"Gràcies a aquestes i altres mesures, es possibilitarà el compliment dels compromisos Internacionals de lluita contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats urbanes, la millora de la salut i de la qualitat de vida de la ciutadania amb habitatges més confortables i accessibles i la creació d'ocupació en un sector intensiu en mà d'obra i impossible de deslocalitzar", conclouen els autors del treball.
(Notícia publicada a Energías renovables a data 30 de novembre de 2018).