En el primer semestre del 2017 la superfície dels projectes d'execució ha augmentat respecte el darrer semestre del 2016, però es continua a nivells molt baixos i amb una distribució territorial diferenciada, concentrant-se la majoria de projectes al voltant de la ciutat de Barcelona. Així mateix, la rehabilitació integral representa tan sols un 30% de la superfície visada i no mostra signes de creixement.
El COAC ha analitzat aquest dimecres 19 de juliol, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent al primer semestre del 2017, a partir dels projectes d'execució d'obra. Malgrat aquest període s’ha tancat amb 2.049.115 m2 visats, un 7% més respecte el semestre anterior, el Col·legi fa les següents consideracions:
1.- La superfície visada continua a nivells baixíssims, situant-se a nivells molt inferiors respecte el mínim històric dels darrers 25 anys (sense comptar els anys de crisi).
2.- No estem davant d’un creixement homogeni per a tot el territori. Només les províncies de Barcelona i de Girona creixen de manera constant.
3.- Els projectes de gran envergadura, que els darrers anys havien protagonitzat el creixement del sector, perden força enfront dels projectes de mida més petita (inferiors a 3.000 m2), que segueixen creixent.
4.- La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de tan sols 4.173 projectes, molt per sota dels estàndards europeus, l’assoliment dels quals permetria una mínima recuperació dels arquitectes i dels professionals d’aquest sector.
Anàlisi de la superfície visada per territori
Per demarcacions territorials, destaca l’entorn de la ciutat de Barcelona (sense tenir en compte la ciutat de Barcelona), que manté el creixement iniciat l’any 2015. S’han visat 1.195.689 m2, un 21% més que el semestre anterior. D’aquest total, un 54% correspon a projectes de més de 3.000 m2.
En el cas de la ciutat de Barcelona, el primer semestre del 2017 ha caigut respecte el darrer semestre del 2016, a causa principalment de la reducció dels projectes de més de 10.000 m2, que havien crescut molt el semestre anterior.
Pel que fa a la resta de demarcacions, Girona creix de forma constant, aquest cop un 28%, mentre que l’Ebre ho fa de forma puntual un 15%, i Tarragona i Lleida baixen (un 36% i un 1% respectivament).
Si analitzem comarca per comarca les dades del visat veiem que la majoria de metres quadrats es concentren en projectes del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat, amb 1.031.468 m2 (la meitat del total). Les comarques que més creixen comparativament amb el primer semestre del 2016 són el Baix Llobregat i el Maresme.
Anàlisi per usos: HABITATGE / NO HABITATGE
L'habitatge continua sent superior al “no habitatge”. Això no obstant, contràriament a la tendència dels semestres anteriors, aquest cop el “no habitatge” baixa un 21% respecte el període anterior.
El número total d’habitatges nous visats aquest semestre és de 6.110, xifra que suposa un increment del 36% respecte el segon semestre del 2016. D’aquest total, un 65% s’ha projectat a la província de Barcelona (excloent la ciutat de Barcelona, que per sí sola suposa un altre 18%).
Pel que fa els usos a què es destina el “no habitatge”, tan sols creixen l’industrial i el sanitari. La resta cauen tots. En el cas de la indústria, el 69% del total es localitza al Vallès Occidental, l’Oriental i el Baix Llobregat, que suposen un total de 98.000 m2. Caldrà veure com evoluciona la resta de l’any per poder treure més conclusions.
Anàlisi segons tipologia d’edificació: OBRA NOVA / REHABILITACIÓ-REFORMA
En termes absoluts l’obra nova és la que continua experimentant una pujada més significativa (15%), situant-se als 1.389.654 m2 visats el primer semestre d’enguany. La superfície visada de rehabilitació ha caigut un 4% respecte el període anterior, situant-se als 616.119 m2, xifra totalment decebedora per les expectatives que existeixen en aquest sentit.
Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afecten a l’estructura global de l’edificació, o a la seva configuració o bé impliquen canvi d’ús. Per tant el que podem deduir d’aquesta xifra és que l’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, que implica intervencions en la totalitat dels edificis directament relacionades amb conceptes com ara eficiència energètica i sostenibilitat, no s’està duent a terme.
EN CONCLUSIÓ
El COAC considera que la renovació urbana és essencial per, d’una banda, donar resposta a les necessitats de la ciutadania d’ara i la del futur; i, de l’altra, per aconseguir remuntar aquesta situació de col·lapse del sector i així contribuir, en la mesura que ens toca, a la sortida de la crisi.
Al nostre país la legislació del sector, més pensada per a l’obra nova, està frenant la rehabilitació. Fins i tot en èpoques anteriors a la crisi, les dades europees situen Espanya a la cua dels països europeus occidentals. Davant d’aquesta constatació, ni la Llei (estatal) de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, de l’any 2013, ni les escasses subvencions promogudes per les administracions autonòmiques i locals fins ara han funcionat.
En conseqüència, el Col·legi d’Arquitectes considera essencial que es prioritzi la renovació urbana com a instrument clau per:
- Combatre el canvi climàtic
- Garantir el dret a un habitatge digne i adequat i l’habitabilitat
- Assegurar que les nostres ciutats, els nostres edificis i els espais públics contribueixin al progrés i a la cohesió social
- Contribuir a la recuperació del sector en particular i a la de l’economia en general
Descarrega el text complert