La superfície dels projectes visats a Catalunya ha crescut un 10% respecte el primer semestre del 2017, però no es tracta d'un creixement estructural. Com en anys anteriors, són determinats projectes de gran superfície i d’obra nova els responsables del creixement. La falta d’estratègies de renovació urbana es constata amb una manca de creixement de la gran rehabilitació, que continua amb tendència pràcticament plana.
El COAC ha presentat el 19 de juliol als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent al primer semestre de l’any 2018, a partir dels projectes d’execució d’obra.
Superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2018 s’ha tancat amb un total de 2.250.762 m2 visats, 207.239 m2 més que el primer semestre del 2017. Això suposa un increment del 10%, tot i que cal fer algunes puntualitzacions:
1.- El creixement interanual és baix. Si comparem els darrers 12 mesos amb els 12 immediatament anteriors, tan sols creix un 3,9%.
2.- No es tracta d’un creixement estructural. Els 2.250.762 m2 visats corresponen a 4.346 projectes, xifra que és tan sols un 4% superior al nombre de projectes del primer semestre del 2017. Pel que fa a la mida, són els projectes més grans (>10.000 m2) els que creixen (33% respecte el mateix semestre de l’any 2017), la resta creix molt poc o fins i tot cau una mica (els de 500 a 3.000 m2).
3.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. La Demarcació de Barcelona ha tingut un creixement negatiu (-3% a Barcelona ciutat i -2% a la resta de la província); mentre que la resta de demarcacions han crescut, sent Girona i Tarragona les que ho fan de manera més significativa.
4.- Es dibuixa un escenari d’incertesa. Si analitzem la superfície visada per trimestres, després d’un creixement sostingut de gener a març, a partir de l’abril s'observa una baixada que s’ha mantingut fins a finals de juny. Aquesta fluctuació ja va tenir lloc l’any 2017.
Anàlisi per mida i número de projectes visats
El primer semestre del 2018 s’han visat 33 projectes de més de 10.000 m2, amb una superfície total de 611.447 m2, un 33% més que el primer semestre de l’any anterior.
Els projectes que contribueixen a aquest augment puntual són principalment 5: 3 a la Demarcació de Girona (d’usos hospitalari, esportiu i industrial) i 2 a la de Barcelona (residencials).
El 90% d’aquests projectes és obra nova, tan sols un 10% correspon a projectes de gran rehabilitació (en concret, són 3 projectes: la rehabilitació d’un hotel a Tarragona i dues rehabilitacions amb canvi d’ús —d’oficines a habitatges— a Barcelona ciutat).
Superfície visada per territori
A la província de Barcelona, exceptuant la capital, la superfície total visada és de 1.171.640 m2, un 2% menys que el primer semestre del 2017. Els projectes que més han caigut corresponen als trams d’entre 500 i 3.000 m2 i de 3 a 10.000 m2. Els projectes de més superfície han pujat un 14%.
La ciutat de Barcelona, on s’han visat un total de 324.108 m2, també té un creixement negatiu (-3%). Així, malgrat que els projectes d’entre 3 i 10.000 m2 creixen un 82% en superfície, els més grans (>10.000 m2) cauen un 42%.
A la província de Girona la superfície total visada és de 427.165 m2, un 39% més que el primer semestre del 2017. La pràctica totalitat del creixement correspon als projectes de gran superfície.
Pel que fa a la província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), encara que el creixement respecte el primer semestre del 2017 ha estat del 88%, en xifres absolutes la superfície visada només ha estat de 179.708 m2. Si ens fixem en la mida dels projectes, el creixement afecta a tots els trams, destacant els de mida més gran: pràcticament 66.000 m2 corresponen a projectes de més de 3.000 m2.
Lleida i l’Ebre tenen creixements similars (al voltant del 25-27%), concentrats principalment en els projectes d’entre 500 i 3.000 m2
Habitatge vs. No habitatge
L’habitatge continua creixent (17% respecte el primer semestre del 2017), i el no habitatge no mostra una activitat rellevant (baixa un 4%). Les dades interanuals indiquen que, mentre que l’habitatge augmenta un 14%, el no habitatge cau un 13%.
Pel que fa al no habitatge, les tipologies d’usos que presenten un increment de m2 visats són sanitat, educació, hostaleria i indústria. Oficines i comerç cauen. En aquests àmbits l’activitat del visat segueix sent tan escassa que algunes actuacions modifiquen molt els percentatges, sense poder consolidar cap tendència.
Pel que fa a l’habitatge:
El primer semestre del 2018 s’han visat 6.987 habitatges, amb un creixement del 14% respecte el primer semestre del 2017. Del total d’habitatges nous visats, tan sols un 10% es corresponen a projectes de rehabilitació (719 habitatges).
L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es van visar 2.888 habitatges nous. Això no obstant, continuem lluny dels nivells que haurien de considerar-se normalitzats.
Per territori, a totes les demarcacions creix, tot i que les xifres en alguns casos són molt minses. A la Demarcació de Barcelona s’han visat 5.479 habitatges nous (414 més que el 1r semestre del 2017); a Girona 740 (114 més); a Lleida 312 (139 més), a Tarragona 411 (206 més) i a l’Ebre 45 (5 més).
Obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut durant aquest semestre un 16% respecte el primer semestre del 2017. En total s’han visat 1.604.809 m2.
Pel que fa a la rehabilitació, les dades no són positives. En xifres globals, el primer semestre de l’any s’han visat 618.289 m2 de superfície (pràcticament una quarta part del total de superfície visada), tan sols un 0,33% més que el primer semestre del 2017.
Per territori, la Demarcació que visa més (Barcelona) és la que té un percentatge de rehabilitació més baix: només un 20% de projectes. Girona té un comportament similar (22% de rehabilitació), i Lleida, Tarragona i Ebre tenen uns percentatges que oscil·len entre el 34% de Lleida i el 56% de l’Ebre (Tarragona un 49%).
En conclusió, doncs, es confirma que la gran rehabilitació està estancada. L’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, amb reptes clars com ara l’eficiència energètica i la sostenibilitat, no s’està duent a terme.