Els arquitectes incidim en la urgència d’impulsar la renovació urbana i la rehabilitació amb l’objectiu de resoldre les necessitats en matèria de seguretat, accessibilitat, salut i benestar de les persones, així com la transició energètica, tots ells requerits pels ODS de Nacions Unides i que, a Catalunya, es materialitzen a través de l’Agenda Urbana de Catalunya.
El 70% del parc residencial català (que compta amb 3,8 milions d’habitatges distribuïts en més d’un milió d’edificis) és anterior a l’any 1980, per tant, el camí de la renovació urbana i la rehabilitació es fa clarament indispensable. La ciutadania hi està cada cop més conscienciada, l’administració pública està treballant diagnosi i metodologies per fer-ho possible, i els professionals del sector gaudim del coneixement, la tecnologia i la metodologia per revertir la situació del malmès parc construït.
No obstant això, les dades del visat expliquen una realitat diferent. L’edificació a Catalunya creix sobretot en obra nova, els projectes de rehabilitació baixen i tan sols representen un 27% en el conjunt d’activitat d’edificació. Mentre que els ciutadans europeus gasten de mitjana prop de 1.400 € a l’any en rehabilitació, la despesa al nostre país és de 700 €. Aquesta diferència posa de manifest la conveniència d’actuar ràpidament per situar Catalunya al mateix nivell que la majoria dels països europeus, molts dels quals gaudeixen d’uns nivells de benestar i felicitat superiors als nostres.
El COAC ha analitzat el dilluns 28 de gener en convocatòria oberta als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el 2018 a partir dels projectes d’execució d’obra.
Superfície visada a Catalunya
L’any 2018 s'han visat 4.503.486 m2, un 15,27% més que el 2017. Cal, però, fer les puntualitzacions següents:
1.- La superfície visada, tot i augmentar, segueix molt per sota del que es podria considerar la “normalitat” (estem un 44% per sota de l’activitat que hi havia l’any 1993).
2.- L’increment respon en gran mesura als 69 projectes singulars (més de 10.000 m2) que s’han visat el 2018, que suposen un 63% de l’augment total.
Mida dels projectes
Els projectes de més envergadura són els que més pugen en superfície visada, un 44% (representen 1.227.761 m2 visats). En canvi, els més petits pugen molt menys, o bé fins i tot baixen.
Superfície visada per territori
Pel que fa la província de Barcelona, exceptuant la seva capital, la pujada global és d’un 15%. L'ascens respon a l’augment dels projectes de més de 10.000 m2, que pugen un 38%, i els d’entre 3.000 i 10.000 m2, que creixen un 22%.
A la ciutat de Barcelona es constata un creixement negatiu (20% menys). Aquesta situació la provoca sobretot la caiguda del 54% dels projectes de més de 10.000 m2. És el segon any consecutiu que la capital catalana presenta un descens, amb nivells similars als dels 2012/2013, quan la crisi va tocar fons.
Girona és la demarcació que presenta un creixement més pronunciat, un 49% respecte el 2017. L’augment es deu als projectes de gran envergadura, que han passat dels 23.609 m2 visats l’any 2017 als 296.167 m2 del 2018. La majoria d’aquests projectes se situen a la ciutat de Girona, i corresponen a: la renovació/ampliació d’un equipament sanitari, l’ampliació d’un centre comercial i una promoció d’habitatges.
Tarragona creix també de forma significativa pel que fa al tram de projectes de gran envergadura. Gràcies a ells la demarcació té un creixement respecte d’un 26%. La resta de projectes no presenten creixements rellevants o sostinguts en el temps.
Lleida és la demarcació que presenta un comportament més bo. En global creix un 24% en superfície visada, i els projectes on més es creix són els mitjans (entre 500 m2 i 10.000 m2). Els projectes de gran envergadura tenen poca incidència i es mantenen estables respecte l’any anterior.
Finalment, l’Ebre creix tan sols un 7%, amb 65.166 m2 visats.
Tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut més que l’any anterior (un 26%). Per contra, la rehabilitació ha baixat per primer cop des del 2014, un 3%, i representa només un 27% del total de superfície visada.
Per territori, la Demarcació que més visa (Barcelona) curiosament és la que té un percentatge de rehabilitació més baix: només un 25% dels projectes. Girona té un comportament similar, i Ebre, Lleida i Tarragona tenen uns percentatges lleugerament superiors.
Si analitzem els projectes de rehabilitació visats ens adonem que es rehabilita una mica més l’habitatge que el no habitatge, tot i que la diferència és molt poca. En total, l’any 2018 s’han visat 637.100 m2 corresponents a rehabilitació d’habitatges (en contrast amb els 2.555.702 m2 habitatges nous (d’obra nova).
Usos: habitatge/no habitatge
L’any 2018 s’han projectat 14.515 habitatges nous, xifra que suposa un creixement del 29% respecte l’any anterior. El no habitatge continua mostrant una davallada, tot i que no tant important com la de l’any anterior (el 2017 va baixar un 12% i el 2018 un 3%). Totes les tipologies baixen excepte sanitat (la que més puja), hostaleria i, en menor mesura, educació. En realitat però es tracta de molt pocs projectes: l’equipament sanitari de Girona, 2 hotels a la província de Girona i un a la de Barcelona.
El sector amb una davallada més gran és comerç (40% menys que el 2017), seguit d’oficines (22% menys) i indústria (18% inferior).
Habitatge
L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es va visar la xifra més baixa. Tanmateix, la xifra queda molt lluny dels 26.300 habitatges nous a l’any que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya, actualment en fase de treball per part de la Generalitat de Catalunya).
Pel que fa a la distribució territorial, a totes les demarcacions creix excepte Barcelona ciutat, on baixa un 2,3% (s’han projectat 2.035 habitatges). La resta de la província de Barcelona és qui mostra un augment més pronunciat, 27,83% més que el 2017 (9.025 habitatges projectats). La resta de demarcacions presenten creixements molt importants perquè les xifres del 2017 eren molt baixes.