Durant el passat any 2018 TRAC va col·laborar amb l'organització d'acció medicohumanitària Metges Sense Fronteres (MSF) que assisteix a persones amenaçades per conflictes armats, violència, epidèmies o malalties oblidades, desastres naturals i exclusió de l'atenció mèdica. Amb la col·laboració de les empreses i particulars que s'han sumat als projectes de MSF, s'ha pogut fer front a problemes tan greus com la desnutrició infantil, donar assistència mèdica a dones durant el part, o vacunar nens contra la pneumònia, una de les principals causes de mortalitat infantil en moltes zones d'emergència o conflicte.
L'organització ha fet pública la seva Memòria 2018, a la qual li dóna el nom de Junts hem fet una cosa extraordinària. I perquè ells puguin continuar amb la seva inestimable missió i que aquest any puguin arribar encara més lluny, volem compartir el detall dels objectius assolits, en forma de vides humanes salvades, i la carta que la directora de Metges Sense Fronteres Espanya, Marta Cañas, ha escrit per a l'ocasió.
Deixar-se la pell
Més gent patint en silenci i sense cap ajuda. Persones tractades com a criminals per estar associades a certs grups, religions o ètnies; o per fugir d'una guerra o de la violència més despietada. Emergències i conflictes en llocs que mai s'anomenen. Atacs a hospitals i personal sanitari. Organitzacions humanitàries perseguides durament per fer la seva tasca.
I indignació i ganes de lluitar, i un cert orgull per la feina que, malgrat tot, vam aconseguir fer.
Això va ser 2018, un any sense grans emergències mediàtiques, però en què els conflictes no van donar treva en llocs com Iemen, Camerun, República Centreafricana (RCA), República Democràtica del Congo (RDC) i el Pròxim Orient. En els fronts de guerra, la violència que pateixen les persones a les que atenem és inimaginable.
Al Camerun, el conflicte a la zona anglòfona va anar a pitjor; es va criminalitzar als pacients i l'atenció mèdica va ser un blanc més. Va ser una de les nostres majors intervencions, com la d'Etiòpia, on la violència interètnica va provocar que gairebé milió i mig de persones fugissin de les seves cases a la zona de Gedeó.
Vam aconseguir reaccionar amb rapidesa i mantenir l'assistència en llocs pràcticament impossibles, on ningú més pot, s'atreveix o aconsegueix entrar: és allà on hi ha els més vulnerables. I vam aconseguir els millors resultats mèdics de la nostra història: augmentem el nombre de persones ateses en totes les activitats que salven vides, les dedicades a les víctimes de conflictes i violència directa.
Vam atendre a un nombre considerablement major de víctimes de violència física, per exemple entre els refugiats sud-sudanesos que arribaven a Gambela (Etiòpia) i els rohingyas fugits de Myanmar a Bangla Desh, així com al Iemen i als Territoris Palestins. També vam prestar especial atenció a les víctimes de la violència sexual i impulsem programes de salut mental en poblacions afectades per violència crònica greu.
Vam assistir a poblacions desplaçades i en moviment a Amèrica Central i del Sud, amb intervencions d'emergència a Tijuana (Mèxic) ia la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Al Sahel, vam lluitar per arribar a les zones més aïllades i portar clíniques mòbils a zones on els centres de salut havien tancat, com a Diffa i Douentza (a Níger).
Finalment, vam respondre a epidèmies de xarampió, còlera i febres hemorràgiques a Nigèria, Iemen i Zàmbia. Sobretot, ens van tenir molt ocupats els nombrosos brots de xarampió, especialment en RDC i a Darfur (Sudan). I a la regió de Kidal (Mali), vam recórrer 60.000 quilòmetres en total per a la primera vacunació que es feia a la zona des de 2012.
Tot això ho vam fer prestant molta atenció a la qualitat mèdica: aspirem a la màxima possible en funció de la idiosincràsia de cada lloc, i ens hem esforçat molt per millorar i avaluar la nostra feina. Sempre va ser difícil i, en molts casos, perillós. Al juny, va ser bombardejat el nostre centre de tractament del còlera a Abs (Iemen) -que afortunadament estava buit- i, al novembre, va ser atacat el camp de desplaçats de Batangafo (RCA) i més de 10.000 persones es van refugiar terroritzades al nostre hospital. Dos fracassos de la humanitat, entre tants altres que vam presenciar.
Vull acabar aquestes línies assegurant-vos que, tot i la complexitat i els enormes reptes dels entorns on treballem, els nostres equips en el terreny es van deixar la pell i van seguir lluitant per aconseguir fer més i millor per a la població a la qual ens devem. Tota la nostra admiració, respecte i agraïment va cap a ells i també cap a tots els que, amb el vostre suport, feu que aquest miracle sigui possible.
Marta Cañas
Directora general de MSF España
Descarregar Memòria Metges Sense Fronteres 2018