Rehabilitar un edifici perquè sigui més eficient no només disminueix els seus consums d'energia, contribuint a la reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO2) -principal gas causant de l'escalfament global-, sinó que implica la creació de llocs de treball no deslocalitzables i la generació de riquesa.
Gairebé el 60% d'habitatges es van construir abans de 1979
La rehabilitació és un dels pilars clau del pla de recuperació verd de l'economia en què treballa la Comissió Europea. També de la futura llei espanyola de Canvi Climàtic i Transició Energètica. A Espanya, "on gairebé el 60% dels habitatges van ser construïts amb anterioritat a l'any 1979, sense cap tipus de criteri relacionat amb l'eficiència energètica, suposa una gran oportunitat econòmica", assenyala el Grup Espanyol de Creixement Verd.
No és una aposta nova. Ja en l'anterior crisi econòmica, iniciada el 2008, es va voler impulsar la reconstrucció d'edificis per reactivar l'economia. Les administracions europees i espanyoles porten anys darrere d'aquest objectiu i el moment actual els ha brindat "una oportunitat històrica que no es pot deixar escapar", en paraules d'Óscar de el Riu, director general de Knauf Insulation Iberia.
Des del punt de vista econòmic, "la rehabilitació energètica és una oportunitat per reduir la factura energètica dels ocupants d'un immoble, contribueix a la independència energètica d'un país o regió, allibera recursos econòmics per a altres activitats i crea ocupació addicional", explica Jordi Marrot, responsable de la unitat de Rehabilitació i Medi Ambient de Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona (CAATEEB).
La renovació pot crear fins a 80.000 llocs de treball
El Govern espanyol estima que la mobilització de 80.000 milions d'euros en estalvi i eficiència energètica per renovar 1,2 milions d'habitatges pot crear entre 42.000 i 80.000 llocs de treball cada any fins al 2030.
Des del punt de vista de la lluita contra la crisi climàtica, "les construccions consumeixen prop de el 40% del total de l'energia i són responsables del 35% de les emissions de CO2", adverteix Marrot. El principal despesa energètica correspon a calefacció i refrigeració. Els països europeus s'han fixat com a objectiu augmentar un 32,5% l'eficiència energètica dels edificis per a l'any 2030.
Al rehabilitar un immoble no només surten guanyant l'economia de país i la de la planeta, també el llogater o propietari treu profit de la reforma. "Guanya en confort i salut i és un tipus d'inversió econòmica que s'amortitza ràpidament gràcies als estalvis en els rebuts energètics", assegura el portaveu del CAATEEB. D'altra banda, també es revaloritza el valor de la propietat.
La rehabilitació sempre ha estat l'aneguet lleig de la construcció. "No ha aconseguit ser mai un sector amb el percentatge de desenvolupament que sí que ha tingut en la resta de països de la Unió Europea", afirma Marrot. "A Espanya, el 2014 es renovaven en profunditat aproximadament el 0,8% dels edificis, davant el 1,82% d'Àustria, el 1,75% de França o el 1,49% d'Alemanya", assenyala l'expert .
L'objectiu és, com a mínim, doblar aquesta xifra i descarbonitzar el parc immobiliari per a l'any 2050. Descarbonitzar implica zero ús d'energies procedents de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas).
Els plans europeus i espanyols aporten esperança a un sector especialment afectat per la Covid-19 ja que per evitar la propagació de virus s'han implantat restriccions a les obres en edificis habitats.
(Notícia publicada per Lorena Farràs a La Vanguardia a data 29-05-20)