Barcelona tindrà un segon lliurament del pla de barris, que es desenvoluparà des de l'any que ve fins al 2024. La nova edició comptarà amb un pressupost de 150 milions d'euros -igual que la primera-, que en les pròximes setmanes es duran a terme els processos participatius per decidir quins seran els projectes beneficiats, i que el pla s'estén a altres barris del nord de la ciutat.
En aquest sentit, Verdum, Can Peguera, Turó de la Peira i la Prosperitat (Nou Barris), el Carmel i Can Baró (Horta-Guinardó) i Poble Sec (Sants-Montjuïc) s'incorporen a un pla que, en la seva nova edició, s'ampliarà a tot el Raval després que en el primer sol s'intervingués en la zona sud d'aquest barri.
El regidor Jordi Martí va justificar les noves incorporacions pels seus indicadors de vulnerabilitat i desigualtats estructurals, per dades com el fracàs escolar i l'atur, tot i que no s'ha tingut en compte la incidència de la pandèmia. "Sí les conseqüències econòmiques que pot tenir la Covid-19", ha manifestat l'edil que, d'altra banda, ha explicat que el segon pla de barris es desenvoluparà a "dos nivells": no s'abandona les zones on ja hi era, encara que no s'actuarà de la mateixa manera.
En el cas de Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Trinitat Nova, Roquetes, Trinitat Vella i el Besòs i Maresme continuarà un desplegament "integral i intensiu". Mentre que a Bon Pastor, Baró de Viver, Verneda, Gòtic Sud, Sant Genís, la Teixonera i a Marina del Prat Vermell es duran a terme actuacions "estructurals i de manteniment". En aquests últims barris es mantindrà, per exemple, la despesa corrent, així com algunes inversions en programes educatius, d'ocupació i rehabilitació.
Jordi Martí va explicar que els projectes del segon pla es dirigiran principalment a l'àmbit dels drets socials, l'educació, l'activitat econòmica i l'ecologia urbana i, dins d'aquests, la salut pública l'habitatge i la "vecinificación".
"Ara començarem els processos participatius per començar a treballar en els diferents projectes a principis de l'any que ve", ha manifestat el regidor responsable de la iniciativa, que va considerar que la Generalitat hauria d'implicar-se en un pla que, amb l'actual crisi, està més que justificat.
L'edil també va fer balanç del pla de barris 2017-2020. "A finals d'any estarà executat en un 95%", ha apuntat l'edil. S'acabarà de desenvolupar a principis del 2021 "a causa de les aturades per la pandèmia".
En total, va explicar Jordi Martí, s'han dut a terme més de 600 accions, de les quals el 68% han estat en l'àmbit de l'educació i els drets socials. S'han dut a terme 73 obres, de les quals 11 han estat en centres educatius, 49 a espais públics i 13 són millores o nous equipaments, si bé l'edil va destacar els diferents àmbits que s'ha actuat, més enllà de l'urbanístic. "Hem gastat 17 milions d'euros en la rehabilitació de finques on abans les polítiques públiques no havien aconseguit travessar la porta", ha subratllat. Per la seva banda, Oriol Nel·lo va assegurar que el pla, amb una inversió de 300 milions d'euros en vuit anys "no té parangó respecte a altres ciutats espanyoles. És una llàstima que no es pugui estendre a la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona", ha manifestat el president del consell assessor del pla de barris, que va recordar que la llei catalana del Pla de Barris, posada en marxa durant el tripartit, va ser suspesa l'any 2011.