Entrevista a Salvador Guillermo, Secretari general adjunt de Foment del Treball, per preguntar-li sobre la situació de l’economia en temps de crisi sanitària i econòmica pel nou coronavirus. 

Quina ha estat i és la factura a l’economia espanyola i catalana de la Covid-19 i de les mesures de contenció? Com creu que evolucionarà l’economia enels propers mesos?

La factura és molt significativa. A més a més, i a diferència d’altres països propers, la caiguda d’ocupació és molt intensa al nostre país, i per tant, cal afegir que si no s’adopten les mesures de suport escaients podem tenir també una crisi social. Igualment, totes les previsions assenyalen la futura millora, tota vegada que aquesta segona tongada de la pandèmia pot reduir aquesta recuperació, un cop acabat el confinament.

Com ens sortirem d’aquí? Què cal fer per remuntar el millor i més aviat possible?

Hem de ser conscients que la crisi es profunda, però també temporal, per les restriccions a l’activitat i a la mobilitat. Per tot això, és imprescindible donar el màxim suport possible a l’economia i als sectors afectats per part del sector públic, per a que recuperin ràpidament, un cop superada la crisi sanitària, la velocitat de créixer que tenien abans. No s’ha d’oblidar que altres països han donat més ajuts directes, i també més línies de crèdit.

Hi haurà una evolució en l’estructura econòmica del nostre país? En quin sentit?

Tot canvi suposa la necessitat d’adaptació. L’anterior crisi, que va ser immobiliària, va suposar una forta caiguda de l’activitat del sector. Aquí hi ha canvis més estructurals, derivats d’una major digitalització, que afectarà al comerç, l’ensenyament o la sanitat, entre d’altres, on la via digital entra de forma accelerada. També afecta al factor de sostenibilitat ambiental. Per exemple, cal preveure una major activitat en rehabilitació, especialment amb els ajuts pels temes d’eficiència energètica.

Quines són les debilitats més significatives de la nostra economia en la situació actual? I les fortaleses?

Una de les debilitats, podria ser, la falta de governs forts, que sempre són necessaris, i encara més en moments delicats. Per això el clam a totes les forces polítiques per la recerca d’un gran acord (en el que tots perden per guanyar tothom), sense apriorismes que dificultin el diàleg, negociació i pacte. Si no es possible en tots els àmbits, almenys que ho sigui en l’Agenda econòmica i social per sortir del sotrac que tenim actualment. La fortalesa és la gent, la capacitat de resiliència i la d’emprendre, però no ho podem fer sols. Sempre recordo la por al mercat europeu en la nostra integració a l’UE, i va ser una història d’èxit on la nostra gent, o gran part, ho van fer possible.

On serà el punt d’equilibri entre la despesa social i la inversió?

No són contraposades. Recentment el Fons Monetari Internacional assenyala la necessitat d’inversió, i específicament d’inversió pública, per reactivar l’economia, i reactivant l’economia resoldrem una part de la qüestió social, i generarem més ingressos, per la via impositiva, per pagar despesa social. Ara toca un binomi, però cal reforçar la reactivació, doncs s’ha parat la maquinària per atendre qüestió de salut, i tocarà de nou arrencar-la.

Com creu que es podran canalitzar els ajuts europeus al sector de la construcció?

A partir de les directrius europees de cap a on han d’anar la destinació dels fons extraordinaris, sembla que serviran especialment per la rehabilitació (i més en concret l’associada a eficiència energètica) i per les obres públiques de caire més sostenible, com podria ser, per exemple, les rodalies, o dotar-se d’infraestructures pels vehicles elèctrics.